demanar
1 1 v. tr. [LC] Expressar a algú el desig d'obtenir d'ell (alguna cosa). Sempre em demana diners. Li vaig demanar diners en préstec. M'ha demanat un llibre per a llegir. Demanar una almoina, una caritat. Demanar menjar, beure. Demanar el compte al fuster, la nota al cambrer. És un article molt demanat, que troba molts compradors. Demanar un augment, una gratificació. L'altre venedor, de la mercaderia, en demanava molts menys diners. Demanar un servei, un favor, una recompensa. Demanar perdó, gràcia, quarter. Demanar el càstig del culpable. Demanar venjança. Demanar la mort de l'assassí. Demanar ajut, protecció. Demanar el permís. Demanar el consentiment. Demanar una reparació. Demanar la pau. Va demanar de ser admès al club. Va demanar no haver de venir aquell dia. Nosaltres demanem que el castiguin. Demanen que els sigui concedit d'entrar.
1 2 v. intr. [LC] Expressar el desig de poder fer alguna cosa. He demanat per parlar amb l'encarregat.
1 3 v. tr. [LC] per ext. Demanar una noia als seus pares, una noia en matrimoni.
1 4 [LC] demanar el cap d'algú Demanar-ne la mort.
1 5 [LC] demanar la bossa o la vida Un lladre, amenaçar de mort si no li lliuren la bossa.
1 6 [LC] demanar la lluna Demanar una cosa que no es pot donar.
1 7 [LC] demanar la mà d'una noia Demanar el consentiment del seu pare o tutor per casar-s'hi.
1 8 [LC] demanar la paraula [o demanar per parlar] Expressar el desig de parlar en una assemblea, en una reunió, etc.
1 9 [LC] demanar raó d'algú o d'alguna cosa Demanar-ne informació.
1 10 [DR] demanar un ambaixador els seus passaports Rompre les relacions diplomàtiques amb l'estat prop del qual estava acreditat.
1 11 [LC] demanar una cosa a crits Demanar-la amb gran insistència.
1 12 v. tr. [DR] Formular (una petició) en un judici, per via jurisdiccional. Demanar danys i perjudicis. Demanar la separació de béns. Demanar l'extradició d'un criminal.
1 13 v. tr. [LC] Preguntar 1. Demaneu-li quina hora és. Li demanaré si vol venir.
1 14 v. intr. [LC] Interessar-se per algú o per alguna cosa. Li demano pels seus fills.
2 1 v. tr. [LC] Algú, expressar, a algú altre, el desig que faci venir (algú). El malalt ha demanat el metge, el capellà. El general demanava reforços. A casa teva et demanen: cuita a anar-hi.
2 2 v. intr. [LC] Manifestar trucant, cridant, etc., que hom vol entrar en una casa, ésser atès en una botiga. Qui demana? Ves a obrir, que demanen.
2 3 v. intr. [LC] Manifestar que hom vol parlar amb algú. Per qui demana?
3 1 v. tr. [LC] Algú, expressar, a algú altre, que espera d'ell (alguna cosa). Déu ens demana que socorreguem els nostres semblants. Ell em demana més del que puc fer.
3 2 v. tr. [LC] per ext. Demanar a una terra més del que pot produir.
4 1 v. tr. [LC] Una cosa, tenir necessitat (d'una altra), exigir-la. La seva malaltia demana remeis enèrgics. La terra demana pluja. Això demana una explicació. Això demana grans despeses. Aquest rellotge demana un bon adob.
4 2 v. tr. [LC] per ext. Aquest vestit en demana un altre, no serveix més i cal reemplaçar-lo.
4 3 v. tr. [JE] En certs jocs de cartes, obligar a servir (cartes d'un determinat coll).
